{"id":2244,"date":"2026-04-16T05:22:28","date_gmt":"2026-04-16T04:22:28","guid":{"rendered":"https:\/\/crimenesdeodio.info\/ca\/?page_id=2244"},"modified":"2026-06-04T14:54:43","modified_gmt":"2026-06-04T13:54:43","slug":"crimenes-de-odio-en-el-sur-global","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/crimenesdeodio.info\/ca\/crimenes-de-odio-en-el-sur-global\/","title":{"rendered":"Crims d’odi al Sud Global"},"content":{"rendered":"
<\/div>\n

Introducci\u00f3<\/h1>\n

Aquest informe reuneix tota la informaci\u00f3 disponible sobre els crims motivats per l’odi a diferents pa\u00efsos del Sud Global, amb la intenci\u00f3 de visibilitzar les mancances institucionals i legislatives en la protecci\u00f3 de les diversitats i la gran tasca que duen a terme entitats i activistes independents per monitorar i visibilitzar aquest problema. L’abs\u00e8ncia de reconeixement del concepte de discurs o crim d’odi a molts pa\u00efsos amaga una realitat patida per moltes persones que pateixen diverses discriminacions, tant institucionals com socials, i que sovint no troben empara legal ni protecci\u00f3. \u00c9s per aix\u00f2 que, a trav\u00e9s de la recopilaci\u00f3 de la informaci\u00f3 disponible i de la consulta amb entitats que treballen sobre el terreny en aquesta mat\u00e8ria, ens trobem davant d’una s\u00e8rie de dades diferents segons el pa\u00eds. Tanmateix, aquest treball pret\u00e9n servir com a refor\u00e7 a la tasca de les entitats defensores dels drets humans i amplificar les seves den\u00fancies per fer visible un problema que s’est\u00e9n per tot el planeta i que t\u00e9 greus conseq\u00fc\u00e8ncies per a les comunitats que el pateixen.<\/p>\n

Aquest estudi s’emmarca dins del projecte \u201cReducci\u00f3 de l’impacte dels discursos d’Odi en el Sud Global\u201d, liderat per l’Institut de les Desigualtats i finan\u00e7at per l’Ag\u00e8ncia Catalana de Cooperaci\u00f3 al Desenvolupament, i busca una quantificaci\u00f3 de l’impacte dels crims d’odi al Sud Global, atenent a la informaci\u00f3 disponible i al treball sobre el terreny de diversos actors que recopilen la informaci\u00f3. Per a aix\u00f2, s’ha seleccionat una s\u00e8rie de pa\u00efsos que serveixen com a mostra i que tenen diferents circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques, pol\u00edtiques i socials que condicionen en gran manera l’exist\u00e8ncia o l’abs\u00e8ncia tant de dades com d’entitats o institucions dedicades a aquesta tasca.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, aquest informe recull les morts relacionades amb el discurs d’odi a Col\u00f2mbia, Brasil, Senegal, Argentina, Equador, Hondures, Marroc, Per\u00fa, Bol\u00edvia, Paraguai, Uruguai, Guinea i Tun\u00edsia, analitzant les taxes de crims d’odi i la seva evoluci\u00f3 en aquests pa\u00efsos a partir d’informes i dades recollides d’associacions i defensors de Drets Humans que treballen als diferents estats. Aquesta selecci\u00f3 s’ha realitzat en base a les indicacions de l’entitat l\u00edder d’aquest projecte, l’Institut de les Desigualtats, i a l’an\u00e0lisi i recerca de l’advocada especialista en delictes d’odi i discriminaci\u00f3, Nora Rodr\u00edguez, autora d’aquest informe.<\/p>\n

Amb tot, aquest informe ofereix una mostra de dades for\u00e7a extensiva dels impactes dels discursos d’odi en les poblacions del Sud Global i la desigualtat d’aquests impactes entre Nord i Sud en base a les dades recollides i disponibles.<\/p>\n

<\/div>\n

Els delictes d’odi al Sud Global: entre la infraden\u00fancia i la impunitat<\/h1>\n

Els discursos d’odi tenen un doble efecte: d’una banda, disminueixen o deshumanitzen el seu objectiu; de l’altra, permeten que aquells que pensen igual reforcin la sensaci\u00f3 que no estan sols.<\/p>\n

Els assassinats motivats per odi al Sud Global revelen una problem\u00e0tica estructural i sist\u00e8mica: es cometen amb freq\u00fc\u00e8ncia, afecten poblaci\u00f3 vulnerable, i rarament s\u00f3n sancionats.<\/p>\n

S’estima que centenars d’homicidis contra persones LGBTIQ+ ocorren cada any, amb nivells d’impunitat molt elevats a causa de l’abs\u00e8ncia o debilitat del marc legal, aix\u00ed com a la impunitat institucional.<\/p>\n

Les principals v\u00edctimes d’aquests crims s\u00f3n persones trans. Segons dades del projecte de recerca Monitoreo de Asesinatos Trans 2023, de TGEU (Transgender Europe), entre l’1 d’octubre de 2022 i el 30 de setembre de 2023 es va reportar l’assassinat de 320 persones trans i de g\u00e8nere divers a tot el m\u00f3n.<\/p>\n

A molts pa\u00efsos del Sud Global no existeix una legislaci\u00f3 espec\u00edfica contra crims d’odi i quan aquesta existeix, sol donar-se una manca d’aplicaci\u00f3 efectiva, recerques poc profundes o mecanismes de den\u00fancia que no funcionen i manca de protecci\u00f3 a les v\u00edctimes.<\/p>\n

Segons ILGA (Associaci\u00f3 Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex) el 2023, nom\u00e9s 13 Estats llatinoamericans reconeixen les agressions contra les persones LGTTTBIQNB+ com a agreujant a la seva legislaci\u00f3 penal. Aquests s\u00f3n: Argentina, Bol\u00edvia, Brasil, Xile, Col\u00f2mbia, Costa Rica, Cuba, Equador, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Per\u00fa i Uruguai. En el cas de M\u00e8xic, existeixen algunes proteccions a nivell estatal, per\u00f2 no a nivell federal. A l’altre extrem es troben Guatemala, Hait\u00ed, Panam\u00e0, Paraguai, Rep\u00fablica Dominicana i Vene\u00e7uela, les lleis punitives dels quals no ofereixen una protecci\u00f3 diferenciada en aquests casos.<\/p>\n

Nom\u00e9s cinc pa\u00efsos de la regi\u00f3 garanteixen, sense cap mena de restricci\u00f3, el reconeixement legal del g\u00e8nere autopercebut i canvi registral en els documents d’identitat: Argentina, Uruguai, Col\u00f2mbia, Brasil i M\u00e8xic (en aquest \u00faltim cas, les excepcions s\u00f3n els estats de Guerrero i Quer\u00e9taro).<\/p>\n

Per\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s la manca de legislacions espec\u00edfiques en mat\u00e8ria de discriminaci\u00f3, sin\u00f3 que molts pa\u00efsos del Sud Global fins i tot tenen legislacions que restringeixen els seus drets humans m\u00e9s b\u00e0sics.<\/p>\n

A \u00c0frica trobem segons dades de l’organitzaci\u00f3 Amnistia Internacional que \u201ctrenta-un pa\u00efsos africans \u2026 tenen lleis que criminalitzen l’activitat sexual consensuada entre persones del mateix sexe\u201d.<\/p>\n

Segons l’informe Our Identities Under Arrest (2023) d’ILGA \u201c30 de 51 Estats Membres de l’ONU a \u00c0frica tenien marcs legals que criminalitzen actes sexuals consensuats entre persones del mateix sexe\u201d al 30 de juny de 2023. Tamb\u00e9 a l’informe de 2021, ILGA assenyala que 32 de 51 Estats africans tenien marcs legals que criminalitzaven l’activitat sexual consensuada entre persones del mateix sexe i l’expressi\u00f3 de g\u00e8nere diversa. Aquestes sancions a alguns pa\u00efsos suposen penes de pres\u00f3 per diversos anys, i en altres pocs casos, es prescriu la pena de mort per a relacions consensuades entre persones del mateix sexe, com \u00e9s el cas de Maurit\u00e0nia i a estats del nord de Nig\u00e8ria.<\/p>\n

Pel que fa als drets de les persones trans, segons un informe d’ILGA World, recollit per Africa Check, pocs pa\u00efsos africans permeten formalment que una persona trans canvi\u00ef els seus documents d’identitat o tenen lleis expl\u00edcites que protegeixin la identitat de g\u00e8nere.<\/p>\n

A molts d’aquests pa\u00efsos no existeix una legislaci\u00f3 que reconegui l’\u201cexpressi\u00f3 de g\u00e8nere\u201d o la identitat de g\u00e8nere de les persones trans; en canvi, s\u00ed que existeixen lleis penals o ordenances administratives que poden ser usades per perseguir-les, sota acusacions d’\u201cindec\u00e8ncia\u201d, \u201cofenses a l’ordre p\u00fablic\u201d, \u201cactes contraris a la naturalesa\u201d, etc. A altres pa\u00efsos, encara que les lleis no fan refer\u00e8ncia expl\u00edcitament a persones trans, aquesta abs\u00e8ncia total de protecci\u00f3 legal deixa les persones trans en situaci\u00f3 de vulnerabilitat, sense reconeixement, sense acc\u00e9s a canvi de marcadors legals, sense protecci\u00f3 contra discriminaci\u00f3 basada en identitat de g\u00e8nere o expressi\u00f3 de g\u00e8nere.<\/p>\n

El nombre reportat d’assassinats motivats per odi \u00e9s significativament inferior a la realitat d’aquests assassinats, ja que moltes v\u00edctimes o les seves fam\u00edlies no denuncien per desconfian\u00e7a, estigmatitzaci\u00f3 o por a repres\u00e0lies.<\/p>\n

Malgrat la grav\u00edssima magnitud del fenomen, s\u00f3n poques les iniciatives integrals provinents dels estats (legislatives, policials, socials i educatives) dirigides a combatre efica\u00e7ment els crims d’odi i brindar just\u00edcia a les v\u00edctimes.<\/p>\n

I s\u00f3n les organitzacions locals d’aquests pa\u00efsos les que desenvolupen un paper fonamental en la resposta davant aquestes viol\u00e8ncies. S\u00f3n qui realitzen el seguiment dels casos, acompanyen les v\u00edctimes en els seus processos de den\u00fancia i els brinden suport psicosocial, a m\u00e9s d’impulsar accions d’incid\u00e8ncia perqu\u00e8 els Estats i governs desenvolupin pol\u00edtiques i marcs legislatius efica\u00e7os per combatre-les. Aquesta tasca es duu a terme amb recursos limitats i en contextos adversos, sovint amb persecuci\u00f3, per\u00f2 resulta imprescindible per avan\u00e7ar cap a la protecci\u00f3 dels drets i l’eradicaci\u00f3 d’aquestes formes de viol\u00e8ncia que acaben convertint-se en crims d’odi.<\/p>\n

<\/div>\n

Col\u00f2mbia<\/h1>\n

1. Exist\u00e8ncia de dades de crims d’odi<\/h2>\n

EA Col\u00f2mbia trobem diverses fonts de dades de crims d’odi contra persones LGTBIQ+, no aix\u00ed de crims d’odi per motivaci\u00f3 racista (sobretot sobre els afrocolombians, la poblaci\u00f3 que m\u00e9s la pateix), religi\u00f3, discapacitat, etc, dels quals tot just existeixen estad\u00edstiques o informaci\u00f3.<\/p>\n

1.1 Qui els recopila<\/h3>\n

Sobre els assassinats comesos contra persones LGTBIQ+ diverses associacions recopilen dades i informaci\u00f3 i ret mem\u00f2ria i homenatge a les seves v\u00edctimes.<\/p>\n

Existeixen reportatges de les seg\u00fcents organitzacions:<\/p>\n