Odi ideològic

Guillem Agulló i Salvador

11 d'abril de 1993. Montanejos

Cinc joves d’ideologia neonazi del barri de Marxalenes (València) identifiquen en un pub de Montanejos a jove antifeixista Guillem Agulló, veí de Burjassot i militant de l’organització independentista Maulets i del col·lectiu antiracista SHARP. Guillem portava en la seva caçadora insígnies antiracistes i es va adonar de la presència de diversos neonazis. Aquests el van apartar dels seus amics i, després d’agredir-lo, un d’ells li va clavar una punyalada mortal al cor. Els agressors van abandonar el lloc dels fets fent la salutació nazi. Van ser imputades a 5 persones, però només es va condemnar l’acusat d’assestar la punyalada. Se li va aplicar l’atenuant de penediment espontani, ja que va acudir voluntàriament a una caserna de la Guàrdia Civil dies després del crim. L’any 2020, el cas de Guillem fou portat al cinema per Carlos Marques-Marcet, amb el seu film ‘La mort de Guillem‘. El film forma part de la campanya ‘La lluita continua‘, que consta també del llibre ‘Guillem’ de Núria Cadenes, i a la qual s’ha sumat també l’actualització d’aquest projecte de memòria dels crims d’odi.

Tipologia:
Odi ideològic

Sentència:
Condemna

Delicte:
Homicidi

Vídeos

  • La mort de Guillem Agulló: lluitant per reivindicar la seva memòria des del 1993 - Tot es mou
  • Entrevista a Carme i Guillem, pares de Guillem Agulló. (FAQS)
  • El cas 'Guillem Agulló' (TV3, 2014)
  • 20 anys amb Guillem Agulló

Fonts


Comments are closed.