11/04/1993. Montanejos
Cinc joves d’ideologia neonazi del barri de Marxalenes (València) identifiquen en un pub de Montanejos a jove antifeixista Guillem Agulló, veí de Burjassot i militant de l’organització independentista Maulets i del col·lectiu antiracista SHARP. Guillem portava en la seva caçadora insígnies antiracistes i es va adonar de la presència de diversos neonazis. Aquests el van apartar dels seus amics i, després d’agredir-lo, un d’ells li va clavar una punyalada mortal al cor. Els agressors van abandonar el lloc dels fets fent la salutació nazi. Van ser imputades a 5 persones, però només es va condemnar l’acusat d’assestar la punyalada, Pedro José Cuevas Silvestre. Se li va aplicar l’atenuant de penediment espontani, ja que va acudir voluntàriament a una caserna de la Guàrdia Civil dies després del crim. Només va acomplir 4 dels 14 anys als què fou condemnat. Anys després seria detingut a l’Operació Panzer de la Guàrdia Civil contra l’organització neonazi Frente Antisistema (FAS), un cas que va acabar amb l’absolució de tots els imputats.
L’any 2020, el cas de Guillem fou portat al cinema per Carlos Marques-Marcet, amb el seu film ‘La mort de Guillem‘. El film forma part de la campanya ‘La lluita continua‘, que consta també del llibre ‘Guillem’ de Núria Cadenes, i a la qual s’ha sumat també l’actualització d’aquest projecte de memòria dels crims d’odi