D’acord amb la definició de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), un delicte d’odi és “tota infracció penal, incloses les infraccions contra les persones i la propietat, quan la víctima, el lloc o l’objecte de la infracció són seleccionats a causa de la seva connexió, relació, afiliació, suport o pertinença real o suposada a un grup que pugui estar basat en la ‘raça’, l’origen nacional o ètnic, l’idioma, el color, la religió, l’edat, la minusvalidesa física o mental, l’orientació sexual o altres factors similars, siguin reals o suposats”.

El projecte crimenesdeodio.info recull únicament els homicidis i assassinats motivats per l’odi en el període comprés entre 1990 i 2025. La inclusió o l’absència dels casos no respon a una consideració estrictament legal, sinó a l’avaluació de diferents experts en la matèria i altres indicis que els autors del projecte han considerat oportuns i determinants. La majoria dels casos que s’hi documenten no han sigut considerats per la justícia com a crims d’odi, però l’existència de nombrosos elements probatoris i altres fonts expertes consultades han motivat la seva inclusió.

Què són els delictes d’odi?

Els delictes d’odi van començar a regular-se a l’Estat espanyol a partir de la reforma del Codi Penal de 1995, considerats com un element motivacional a l’hora de cometre un delicte que agreujava la responsabilitat criminal de l’autor. No es tractava d’un delicte en si mateix, sinó d’una agreujant que feia referència a la comissió d’un delicte «per motius racistes, antisemites o una altra mena de discriminació referent a la ideologia, la religió o les creences de la víctima, l’ètnia, la raça o la nació a què pertanyi, el seu sexe o l’orientació sexual». Això permetia augmentar la pena imposada per un altre delicte si s’apreciaven aquests motius discriminatoris.

Les fiscalies de delictes d’odi i discriminació no s’estableixen a l’estructura judicial espanyola fins a l’any 2009, primer a Barcelona i a partir de 2013 a la resta de l’Estat. L’any 2015, a través de la Llei orgànica 1/2015, es crea el delicte d’odi com a figura penal autònoma -no només com a agreujant- i queda així recollit en l’article 510 del Codi Penal. Es consideren delictes d’odi els actes que fomenten l’odi, la discriminació o la violència contra grups o persones per la raça, religió, gènere, orientació sexual o altres condicions. Aquestes conductes poden ser castigades amb penes de presó i una inhabilitació especial a l’àmbit educatiu i esportiu, castigant les incitacions a l’odi i a la violència, no les idees en si mateixes.

Tot i això, el redactat al Codi Penal ha donat lloc a interpretacions diverses i en moltes ocasions controvertides, ja que també s’ha utilitzat el delicte d’odi per processar activistes antifeixistes i independentistes, acusant-les d’odi ideològic en la motivació d’algunes de les seves accions o discursos contra l’extrema dreta, l’espanyolisme o fins i tot les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. No obstant això, la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Europeu de Drets Humans estipula que per considerar-se delicte d’odi aquest ha d’atacar membres d’un col·lectiu vulnerable o històricament discriminat.

Glossari

El glossari de conceptes que utilitzem per a classificar les diferents tipologies dels crims recollits al projecte està derivat de la normativa internacional en l’àmbit dels delictes d’odi, discriminació i intolerància. Inclou les aportacions de les Nacions Unides, l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), el Consell d’Europa i la Unió Europea.

• Delicte d’odi: Tota infracció penal, incloses les infraccions contra les persones i la propietat, quan la víctima o l’objecte de la infracció són seleccionats a causa de la seva pertinença, simpatia, afiliació o suport, real o suposat, a un grup basat en una característica comuna entre els seus membres com la seva “raça”, origen nacional o ètnic, sexe o gènere, edat, orientació sexual, religió o discapacitat. OSCE (2003)
• Discurs d’odi: Totes les formes d’expressió que propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l’odi racial, la xenofòbia, l’antisemitisme o altres formes d’odi basades en la intolerància, inclosa la intolerància expressada pel nacionalisme agressiu i l’etnocentrisme, la discriminació i l’hostilitat contra les minories, els immigrants i les persones d’origen estranger. Recomanació (97) 20, de 30 d’octubre de 1997 del Comitè Europeu de Ministres del Consell d’Europa.
• Incident d’odi: Acció motivada pel prejudici o l’hostilitat cap a una persona o grup, a causa d’una característica protegida com la raça, la religió, l’orientació sexual o la discapacitat. A diferència dels delictes d’odi, un incident d’odi no és necessàriament un delicte, però sí que pot afectar el sentiment de seguretat o la dignitat de la víctima i de la resta de membres del grup al qual pertany. Nota dels autors.

Categories

• Antisemitisme: Odi, hostilitat i prejudicis de tipus religiós, racial, cultural o ètnic cap a les persones jueves o negació de l’Holocaust nazi.
• Aporofòbia: Aversió i menyspreu a les persones pobres. Odi a les persones sense mitjans, desemparades, especialment cap als sensesostre.
• Disfòbia: Rebuig, menyspreu i prejudicis cap a les persones amb diversitat funcional i la seva realitat social.
• Homofòbia: Rebuig, prejudici, menyspreu o discriminació cap a les persones que es reconeixen a si mateixes com a homosexuals o són percebudes com a tal.
• Islamofòbia: Sentiment i actitud de rebuig i hostilitat cap a l’islam i, per extensió, cap a les persones musulmanes i la seva realitat social.
• Misogínia*: Aversió o odi a la dona. Tendència ideològica o psicològica que consisteix a menysprear la dona com a gènere i a tot el que es considera com a femení.
• Odi ideològic: Actitud intolerant cap a les persones per la seva adscripció o simpatia, real o suposada, a una ideologia democràtica.
• Racisme i xenofòbia: Hostilitat, rebuig o odi cap a persones estrangeres o percebudes com a tals, basat en prejudicis ètnics, racials i culturals.
• Romafòbia: Totes les manifestacions d’odi ètnic dirigides específicament contra el poble gitano. També s’anomena antigitanisme.
• Transfòbia: Odi, actituds i sentiments negatius envers les persones transsexuals, basat en l’expressió de la seva identitat de gènere interna.
• Violència ultra: Crims comesos per seguidors ultres de clubs esportius que els perpetren motivats per l’odi contra altres aficions per la seva procedència o adscripció ideològica, sigui real o suposada.
• Altres: Crims comesos utilitzant com a pretext qualsevol altra característica de la víctima o en un acte de violència gratuïta. També quan el botxí és simpatitzant o militant de grups neonazis, d’extrema dreta o que fomenten l’odi cap a col·lectius vulnerables.

* Els crims d’odi per misogínia no estan incorporats en aquesta investigació perquè ja hi ha un registre d’aquest tipus de crims a la pàgina web feminicidio.net